Una Guerra Civil

L’enfrontament que tenen Audiovisual Sport i La Sexta arriba a cotes ideològiques. El problema és que pertanyen al mateix grup. Si mirem les empreses mare, veiem que AVS (Audiovisual) pertany a Sogecable que a la seva vegada forma part del grup PRISA. Per l’altre, tenim que La Sexta és una televisió creada a partir de productores, la principal de les quals és Mediapro.

Tan l’una com l’altre són pro-PSOE o si més no son antidreta i per tan es mengen el pastis de lectors i espectadors. Va ser el govern del PSOE el que va donar el vist-i-plau al llançament de Público (periòdic de Mediapro) amb la conseqüent pèrdua de lectors per part de El País, buc insígnia de PRISA.

Per tan, veient com El País perd lectors (molt pocs, això és cert) amb la sortida al mercat d’un nou diari amb el que convergeix ideològicament (almenys en teoria) i si tenim en comte que el futbol és la principal font d’ingressos d’AVS i que Mediapro es la que s’ha fet amb els drets de retransmissió dels equips de cara als propers anys, entenem que la primera posi el crit al cel veient el seu futur molt negre.

A tot això el PSOE no n’ha sortit indemne ja que des de les empreses PRISA, El País però també la Cadena SER, es va formar una campanya “de acoso i derribo” contra el líder del Partit Socialista del País Valencià, Joan Ignasi Pla, que va acabar amb la seva dimissió. En aquest cas PRISA li va fer pagar molt car al PSOE la benvinguda que el partit polític va donar al nou mitjà de comunicació.

Jo vull ser periodista esportiu!!!

Aquesta és la meva vocació i la vull complir sense que els meus futurs companys posin en dubte la meva qualitat com a informador.

¿Perquè hi ha la sensació que el periodisme esportiu no està al nivell de la resta d’especialitats? Molta gent ens critica perquè carreguem la informació amb opinions subjectives nostres però a la vegada obliden que ells mateixos actuen igual quan tracten temes com la política, els successos o la cultura.

A vegades podem trobar informació sobre una obre de teatre, o sobre un llibre, o sobre una assassinat o la destitució d’un polític. Tots aquests casos que entre ells no tenen cap connexió, a part de ser el pa de cada dia, deixen de banda o amaguen altres propostes o altres noticies que mai veuran la llum pública.

El periodisme esportiu és la branca més clara, directe i transparent del món de la informació. No es coneix res tan bé com el que passa dins del vestuari del Barça, a dintre del Box de Fernando Alonso o a l’interior d’un equip ciclista.

I per fer aquesta feina calen molt bons professionals que en molt casos acabaran donant el salt a la informació més generalista. ¿Sabeu que tenen en comú noms com: Olga Viza, Carles Francino, Cristina Villanueva, Àngels Barceló, Manel Fuentes o Jordi Basté? Que tots s’han criat i han après l’ofici des del periodisme esportiu.

La força dels Mitjans

Després dels resultats electorals del 9-M i davant el fracàs dels anomenats partits petits, es va acusar sistemàticament als Mitjans de Comunicació com els grans responsables de la situació. El motiu? Les queixes venen per què es van celebrar tres debats electorals (vam haver d’esperar 12 anys des de l’última vegada) amb els dos representats dels grans partits.

El fet és que només dues veus (quatre tenint en comte el debat sobre economia) es van poder escoltar i per tan les altres van quedar silenciades o recloses a la informació que apareix regularment als serveis informatius. La resta de partits es van sentir molestos i van senyalar als Mitjans d’haver estat una de les principals causes de l’enorme bipartidisme en que van quedar les eleccions.

Davant aquestes acusacions em fan venir vàries preguntes al cap. Realment els Mitjans de comunicació van ser la causa de la seva debacle electoral? No pot ser que altres motius influïssin?, Pot ser que els ciutadans no entenguessin les seves respectives campanyes electorals? Pot ser que els electors no creguessin el discurs d’aquests partits?

Tothom te dret a dir la seva i a expressar-la de la manera que millor li sembli i personalment estic d’acord que ells haurien d’haver estat convidats a participar en els debats però d’aquí a dir que els mitjans fomenten el bipartidisme hi ha un bon tros.