Aquesta és la meva vocació i la vull complir sense que els meus futurs companys posin en dubte la meva qualitat com a informador.
¿Perquè hi ha la sensació que el periodisme esportiu no està al nivell de la resta d’especialitats? Molta gent ens critica perquè carreguem la informació amb opinions subjectives nostres però a la vegada obliden que ells mateixos actuen igual quan tracten temes com la política, els successos o la cultura.
A vegades podem trobar informació sobre una obre de teatre, o sobre un llibre, o sobre una assassinat o la destitució d’un polític. Tots aquests casos que entre ells no tenen cap connexió, a part de ser el pa de cada dia, deixen de banda o amaguen altres propostes o altres noticies que mai veuran la llum pública.
El periodisme esportiu és la branca més clara, directe i transparent del món de la informació. No es coneix res tan bé com el que passa dins del vestuari del Barça, a dintre del Box de Fernando Alonso o a l’interior d’un equip ciclista.
I per fer aquesta feina calen molt bons professionals que en molt casos acabaran donant el salt a la informació més generalista. ¿Sabeu que tenen en comú noms com: Olga Viza, Carles Francino, Cristina Villanueva, Àngels Barceló, Manel Fuentes o Jordi Basté? Que tots s’han criat i han après l’ofici des del periodisme esportiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada