Bea o la bèstia de la televisió

Diumenge passat es va produir una situació rocambolesca sobre les audiències televisives. Era un dia per què triomfessin i arrasessin els esports. De bon matí ens despertava el soroll tronador de les motos. Des de les 10h del matí i fins a les 15h teníem el matí ocupat veient com els corredors acceleraven i arriscaven per ser els primers a la línia de meta.

A la tarda Rafa Nadal es jugava igualar el rècord de Björn Borg al guanyar per quarta vegada el torneig de Roland Garros. La final a demés era contra Roger Federer i per tan era un nou enfrontament entre els número dos i un (respectivament) del rànquing de l’ATP.

Tot seguit, des del circuit Gilles Villeneuve del Canadà, la Formula 1 feia la seva aparició quinzenal. La bona posició del més que estimat Fernando Alonso, feia preveure reunir una bona audiència davant del televisor.

Finalment a la nit, es jugava el partit de futbol entre Alemanya i Polònia. Significava el partit més important des de que havia començat l’Eurocopa de seleccions. Aquests esdeveniments com el Mundial, sempre tenen una gran acollida entre el públic que per una vegada no es centra únicament amb la seva selecció si no que passa unes setmanes gaudint, amb majúscoles, del gran espectacle que pot ser el futbol.

Amb totes aquestes competicions en joc, l’audiència televisiva hauria d’haver estat descarada respecte la resta de programació. Doncs no només no ho va ser si no que a més cap d’aquests espais va ser el més vist.

Alemanya i Polònia van ser el 8è programa del dia, Dani Pedrosa i Montmeló van ser el 5è, Rafa Nadal el 3er i Fernando Alonso es va “conformar” amb el segon lloc.

¿Sabeu qui va guanyar?, ¿Sabeu qui va sentar a 8.000.000 d’espanyols davant la televisió? ¿Sabeu qui va doblar el nombre d’espectadors de Fernando Alonso? Doncs va ser una noia, que per més inri era un “callo” i de la nit al dia es va convertir en un “pibón”. Una noia que protagonitza una d’aquelles sèries tan cutres que ningú mira però que son líders d’audiència.

Va ser Bea la que va arrasar en Share i en nombre total d’espectadors, i això demostra dues coses: Que ni els espanyols estem tan flipats amb els esports (encara que deu ni do) i que els gustos audiovisuals del nostre país deixa molt a desitjar. Reflexió aquesta última que ja podíem imaginar-nos.

“En Garde” (en guàrdia en francès)

Notícia Bomba. El Tour de França compra la Vuelta.

Un titular cridaner no?. De fet ASO (Amaury Sport Organisation) l’empresa que organitza la carrera gala, ha decidit comprar el 49% de les accions d’Unipublic, que alhora és l’empresa encarregada de l’organització i explotació comercial de la Vuelta ciclista.

Aquesta empresa, Unipublic, va ser comprada pel grup Antena3 a finals del 2005 als germans Franco (res a veure ni amb el dictador ni amb l’ex director del Periódico) per augmentar els seus negocis en àrees de producció d’esdeveniments esportius de primer nivell i en matèria de publicitat.

Però per què una empresa que ja organitza la considerada com a millor carrera del calendari ciclista vol ara entrar en una altra?

Ja fa uns anys que les tres grans voltes per etapes (Giro, Vuleta i Tour) estan distanciades de la UCI (Unió de Ciclisme Internacional) i actuen lliurement sense accedir a les seves peticions i obligacions. Anant les tres juntes se sentien amb tanta força que van optar per apartar-se definitivament i crear el seu propi calendari que integrarien les altres rondes organitzades per elels tres.

El que passa que és que el Tour s’ha obsessionat amb el dopatge. Els escàndols de l’any passat van fer que ASO prengués unes decisions discutides per analistes, ciclistes, professionals i també per Giro i Vuelta. Veient perillar la unió de les tres proves, el Tour ha reaccionat entrant directament a l’empresa mare de la Vuelta. D’aquesta manera pensa que s’assegurarà el seu suport en l’aferrissada lluita que manté contra el dopatge.

El què no entén el Tour és que la Vuelta te una altre posició al respecte. De la mateixa manera que el Giro, entenen que no s’ha de criminalitzar l’esport. La prova està en què mentre ASO ha deixat fora de la seva prova a l’equip Astana (en el que corre el vencedor a Paris de l’any passat i el del Giro d’aquest any, Alberto Contador) El Giro i la Vuelta si l’han convidat, ja que saben perfectament l’esforç que ha fet aquest equip kazakh (de Kazakhstan) per erradicar els errors d’altres anys. Aquest equip va despedir a mitja plantilla i va canviar la totalitat de l’equip directiu i dels serveis mèdics. S’ha reforçat amb ciclistes de reputat prestigi i per tan te tot el dret del món a córrer a les millors curses.

Veurem com acaba el tema però segur que a ASO la jugada no li surtirà tan bé com es pensa.