El País és un diari que últimament ha pres un discurs altament contrari al PP. Les diferències ideològiques entre les dues institucions són clares i venen de lluny. Ara amb la crisi que estan vivint els populars, ja fa temps que el rotatiu de Prisa n’està fent sang. Dia si i dia també treu en portada informacions que posen de manifest, i segurament augmenten, les tensions internes dels populars.
Del que no parla El País és de la situació interna del PSOE. Un partit que acaba de guanyar les eleccions i inicia així la segona legislatura consecutiva al govern. Precisament en les seves pàgines s’està creant un caldo de cultiu que pot derivar en portades i editorials de diaris com El Mundo,
El passat 5 de maig Felipe González, idealitzat expresident del govern socialista entre 1982 i 1996, va publicar un article d’opinió en el què reclamava que s’aparqués momentàniament el debat sobre el finançament de les autonomies fins que la conjuntura econòmica mundial es recuperi una mica. Segons Gonzalez cal que l’estat incideixi en “inversions que generin activitat i aquelles que generin llocs de treball”
Tanto si me coloco en el papel de los responsables de la política económica del gobierno central como en sus homólogos de las comunidades autónomas, de cualquier signo político, el máximo esfuerzo negociador lo dedicaría a esta política anticíclica que atenderá más claramente a las necesidades inmediatas de los ciudadanos y dejaría para un momento posterior -y más favorable- la negociación de un nuevo sistema de financiación autonómica.
El discurs de Felipe González és moderat però el seu missatge no ha agradat a tothom. Incrementar els recursos que intentin millorar la situació econòmica que viu el món en detriment de les polítiques autonòmiques no és una opció pel President de
Montilla pensa que les dues coses no son incompatibles, ans el contrari ell és de l’opinió que prioritzar les mesures econòmiques de cara a la recessió que viu el món, va en contra d’uns principis que el país cria que ja tenia assolits.
Per demostrar-ho el President dóna tres raons. La primera de les quals cau pel seu propi pes en opinió del President. Les lleis estan per complir-les i l’executiu de Zapatero es va comprometre a què el nou sistema de finançament per Catalunya entri en vigor l’any que bé. Un segon argument és que moltes institucions del món han afirmat que la situació a Espanya és menys greu que a molts altres llocs, i el motiu no és altre que la descentralització del poder.
Segunda razón: como ha afirmado José Luis Rodríguez Zapatero, la mayoría de los organismos internacionales, reconocen que el desarrollo económico de España en las dos últimas décadas se explica también por su importante proceso de descentralización
Más descentralización es igual a más desarrollo. Las economías más dinámicas son las más federales.
El tercer motiu que dóna Montilla és la situació d’injustícia econòmica que viu Catalunya des de sempre. Les comunitats que més paguen son les que menys cobren i per això demana un concert econòmic.
Al cap davall, el que defensa el President de
No podemos pretender que nadie se sienta cómodo siendo solidario si su solidaridad acaba por penalizarle. No es aceptable que la solidaridad que se reclama a Catalunya perjudique los derechos de los catalanes..
El líder socialista avisa que si no s’acaba amb aquest retràs històric, la solidaritat del catalans ja no es farà de tan bon grat i podrien sorgir desavinences més greus. Unes desavinences que a qui menys interessen són als propis socialistes.
Si Catalunya pierde su capacidad competitiva y su capacidad de garantizar la cohesión social, puede quedar atrapada entre una España que no la atiende (ni entiende) y un futuro de progreso al que no podría llegar por falta de recursos, inversiones e infraestructuras. ¿Interesa esta situación a alguien? Por supuesto que a nadie razonable. Y seguro que a nadie que se diga socialista.
El paper que ha de jugar Zapatero és complex. Per una banda té un dels polítics amb major reputació del país que li demana atenció, i per l’altre té el seu pilar per governar que li exigeix que compleixi el que va prometre.
El diari El País ha estat el lloc en el què s’han escrit els dos articles i ara falta saber quin seguiment donarà a aquesta nova situació. Passarà com amb el PP i obrirà cada dia amb aquest tema? O pot ser només ha estat una simple “escaramuza” que no passarà d’aquí?
Ara tindrem l’oportunitat de quantificar l’objectivitat del principal diari del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada