dissabte, 3 de maig del 2008

Les editorials de El Mundo

Sempre està bé conèixer les grans sentències que fan determinades persones però és igualment important col·locar-les en el seu context. És a dir, saber quan i per què les han dit. El diari El Mundo aprofita un espai a sobre de la capçalera del diari per posar en boca d’algú una opinió pròpia del diari. D’aquesta manera els directors de El Mundo aprofiten per fer editorials que no firmen ells.

Exemples: He agafat les portades del diari durant una setmana i m’he fixat que amb la notícia del dia col·loquen una frase que resumeixi el seu pensament.

El passat 30 d’abril obrien portada amb el següent titular: “El gobierno balear impone el catalán i elimina el español de la vida publica”. La frase de torn era de Demòcrit. El filòsof grec afirmava que “Quién procede injustamente es más desgraciado que la víctima de su injusticia”.

Més. 2.05 de 2008. “El tribunal constitucional se inclina por aceptar que Cataluña se defina como nación”. Aquell dia van agafar una sentència francament reveladora de l’historiador prussià del S. XIX Enrique de Sybel: “En la fortuna y en la desgracia, en la gloria y en la amargura, cada nación recibe exactamente lo que merece”. Per contra, l’endemà El Mundo obria amb els actes de commemoració del dos de Maig o la data d’inici de la guerra per la independència espanyola. La frase en qüestió era d’Andrés Bello i afirmava què: “Sólo la unidad del pueblo garantiza la grandeza de las naciones”.

Quan el primer de maig, la notícia del dia havia estat l’arrest de l’alcaldessa de Mondragón, Inocencia Galparsoro, Miguel de Cervantes feia una declaració que deiaLos delitos llevan a las espaldas el castigo”.


Però no sempre son negatives o contraries. També en posen de positives però només quan els interessa el que passa. És el cas del conflicte intern del PP. “El 71% de sus votantes quiere que hayan primarias en el PP” Aquest era el titular del 27 d’abril. Tothom coneix la posició de El Mundo en aquest cas, per tan sàviament Alfred E. Smith contestava que: “Todos los males de la democracia pueden curarse con más democracia.”

És a dir que El Mundo podria estalviar-se la seva secció d’editorials perquè ja té una amplia plantilla internacional i de tota la història que els la poden escriure gratis. I a demés sense pagar drets d’autor.