Somriures i llàgrimes

Quan un equip surt al terreny de joc amb la moral desfeta és normal que passin aquestes coses. El partit d’aquesta nit només és un reflex de la temporada que ha fet el Barça. És a dir que ja fa mesos que surten al camp sense ganes, estan desmoralitzats i necessiten com l’aigua unes vacances que no s’han guanyat per la pèssima temporada que han fet i per la Eurocopa d’Àustria i Suïssa que els espera a molts d'ells

Els jugadors extracomunitaris tampoc podran gaudir de gaire temps lliure ja que entre la gira preparada per el més de juny i la posterior pretemporada avançada per la no classificació directe per la Champions, farà que s’apreti molt el calendari

Si la situació ha arribat fins aquest punts és per què els jugadors, el cos tècnic i la plantilla s’ho han guanyat a pols. Ha treballat tan poc com han pogut, ho han fet el pitjor que han sabut, i per això segurament no estic tan tocat com caldria. Ara mateix estic veient el partit amb el meu germà i entre queixes a l’àrbitre (que també les podem buscar) i alguna que altra vexació oral, imperen els somriures. No és que ens ho estiguem passem d’allò més bé sinó que ens n’adonem que la situació és irreversible i abans de deixar anar alguna llagrimeta, sempre és millor riure.

Ja fa setmanes per no dir mesos que es parla de revolució total de plantilla i una neteja de vestuari. I la plantilla, enlloc de treballar el doble i recuperar aquella alegria que donava el millor Ronaldinho, ha seguit amb el cap cot, mirant a terra i rebent una rere l’altre les cleques els han anat caient.

Aquest post està fet des de la ràbia que li tinc al meu equip. Segur però que la temporada que bé ja se m’haurà pasat i tornaré a il·lusionar-me amb una plantilla renovada que tornarà a lluitar per tots els títols que se li posin al davant.

PD Qui em coneix sap que soc ateu però em veig obligat a suplicar a les altes instàncies que ens doni un cop de mà per reconduir la situació. Amen